Rere el teu cabell m’extravio
brell negre llarg, rere la nit,
fi de trajecte un cafè amarg
i una tauleta enretirada.
Passen els combois i a l’andana
la gent minva i l’ombra s’eixampla,
em bec l’últim glop del cafè
i n’escodrinyo el fosc solatge
Cada tren em llesca el futur
i em deixa sol amb el silenci,
només un nom des de l’exili
i aquests gargots indesxifrables
Carles Mulet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada