Definitivament desposseït
de xarxes i de veles
i només, tant se val,
mínimament feliç,
i encara a estones,
aquest estiu inesperat que em creix
membres amunt
s'entesta a convertir cendres en foc
i a desvetllar marees i marors.
Espectador furtiu de mi mateix,
estranyament distanciat del temps
i alhora
present en el present,
cap vent no em mou, però tots em travessen,
i em veig a frec de sorrals i meandres
agitant cascavells i cassanelles.
No em demaneu qui m'ha dut fins aquí.
Seguiu-me si així us plau, i ens rentarem
els ulls a cada font
que brolli de les roques,
que quan minvi l'esclat
i es blamin altre cop tots els silencis,
puguem ben destriar
l'esfera del fullam
i sotmetre gavines i dofins
al ritme de l'enlloc i la pregunta.
Miquel Martí i Pol
http://www.sinera.org/mmp/po052p.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada