Poesia Valenciana Contemporània (segles XX-XXI): Raimon: «Lector de poesia»

Poesia Valenciana Contemporània (segles XX-XXI): Raimon: «Lector de poesia»

Poesia Valenciana Contemporània (segles XX-XXI): Raimon: «Lector de poesia»

Poesia Valenciana Contemporània (segles XX-XXI): Raimon: «Lector de poesia»

LO RETORN
La tartana s'és vinguda,
los infants ja hi salten dins.
¡Adéu siau, esplais alegres
dels clars dies de l'estiu!
D'aquell aplec de belleses,
avui, no en resta altre encís
que els pilots de fulles seques
que el vent passant fa cruixir.
La verdor de camps i vinyes
poc a poc s'ha esgrogueït;
i les flors ja no hi gallegen
per les vores dels camins.
Ja no es veu penjar dels arbres
lo fruit ros i el flonjo niu;
sols dins son pelló de punxes,
la castanya hi branda humil.
Per entre boires polsoses
resten planures i cims;
i el poblet i la parròquia
s'esfumen sota un cel gris.
Tot s'esborra; tot s'allunya;
tan sols, entre mig dels pins,
s'esguarden les parets blanques
de l'ermita del Sant Crist.
Del Sant Crist que tantes voltes
he pregat per los qui estim...
que al braç de la jove mare
m'hi deixa veure un nou fill.

Dolors Monserdà i Vidal 1845-1919
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/monserda.htm

Dempeus altra vegada

Ara mateix 

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

            Miquel Martí i Pol

Maria Cabrera i Callís (1983)
Salm i paràbola de la memòria pròdiga

Pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m'agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l'hagi de trobar d'improvís mai més,
disfressada de dona despentinada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de Manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!

Pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallarets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble.

regals en el balcó

Estrenando traje nuevo!

Turco y Rusco

la marató de la vida

Aquest és per a mi un home bo.Una bona persona.tal volta tardem en donar-nos compte de les coses que estimem i estan al nostre costat fent-nos uns pots de vida.Voldria fer-li un petir homenatge penjant la seva foto amb aquesta dedicatòria d'estima i afecte! per sempre en la marató de la vida!

rere el teu cabell m'extravio

Rere el teu cabell m’extravio

brell negre llarg, rere la nit,

fi de trajecte un cafè amarg

i una tauleta enretirada.

Passen els combois i a l’andana

la gent minva i l’ombra s’eixampla,

em bec l’últim glop del cafè

i n’escodrinyo el fosc solatge

           

Cada tren em llesca el futur

i em deixa sol amb el silenci,

només un nom des de l’exili

i aquests gargots indesxifrables

Carles Mulet

Definitivament

"A distància" 

Definitivament desposseït
de xarxes i de veles
i només, tant se val,
mínimament feliç,
i encara a estones,
aquest estiu inesperat que em creix
membres amunt
s'entesta a convertir cendres en foc
i a desvetllar marees i marors.
Espectador furtiu de mi mateix,
estranyament distanciat del temps
i alhora
present en el present,
cap vent no em mou, però tots em travessen,
i em veig a frec de sorrals i meandres
agitant cascavells i cassanelles.
No em demaneu qui m'ha dut fins aquí.
Seguiu-me si així us plau, i ens rentarem
els ulls a cada font
que brolli de les roques,
que quan minvi l'esclat
i es blamin altre cop tots els silencis,
puguem ben destriar
l'esfera del fullam
i sotmetre gavines i dofins
al ritme de l'enlloc i la pregunta.


Miquel Martí i Pol




http://www.sinera.org/mmp/po052p.jpg

Vivim amb un burka?

Tenir cura de la natura i de la vida

Protestes pel futur dels nostres

Algues,encara

Ja no podem esmenar cap paraula ni corregir cap gest. Anit vas dir-me que hem envellit de sobte. Fer-se vell i adonar-se'n fatiga, desconcerta; la vida esdevé massa apegalosa, hi ha poc espai per créixer i tot rossola cap endarrera fàcilment. Tenies por de caure en el buit i t'aferraves a les fustes corcades dels records que no hem viscut .Prou que pesa la vida per afegir-hi a més el llast enorme de tot allò que hauríem pogut fer. Entotsolats , vam deixar que la nit s'espessíes inútilment Un tòtil feia , per sort, d'irònic contrapunt al nostre absurd, empedreït silenci. Miquel Martí i Pol

Buddy

Más Nines

Nines de paseo

Nines, con su hermana mayor

Els Autonautes de la Cosmopista

Durant anys hem invertit en les més grans concesionaries de les cosmopistes.Mentideres elles ens han parlat  dels grans avantatges de conduir pels seus projectes.

Nosaltres tornem a la Carretera nacional,a baixar la velocitat,invertir un poc més de temps i parar al costat de Caparroso o en Villafranca del Campo en Terol.

Coses màximes

Saber cada dia com es comporta una persona quan la precarietat en el treball,la falta d'accés a desenvolupar una activitat i guanyar-se la vida ,em colpeix!Sembla que és un sistema que condemna mitja humanitat a la fam i ara no té prou amb tot el que guanyen per sometre més i més a cada sector,poble i persones!

Coses mínimes

Esperar... el tren que no arriba...
Esperar...l'amic que no truca...
L'imeil que no arriba...
La confirmació que t'esperen...
El resultat d'un projecte...
El regal d'Orient i màgic...
La veu tendra a l'altre costat del fil...
Un nou dia...

Una nova oportunitat...

Coses Mínimes

En el plat de dutxa de la nostra casa solem deixar( per coses de ventilació )una safata amb sabates.En la darrera dutxa una persona anònima sense voler deixa una goteta oberta en la dutxa.I ràpidament les  sabates,sabatilles i altres aprenen a nedar!

Les emocions

Moltes voltes amb plantege que cal ser apassionat-ada!Cal posar vitalitat a la vida!Però també veig que si l'emocionalitat és molt alta dificulta el funcionar de la vida.Trobe que vivim uns moments que ens cal asserenar-nos fondament en el nostre cor!