El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
A les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba
i tot dol i res no vol
i tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada.
Fantasia d'una mort
d'eternitat limitada.
"cremant núvols"Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada