Volem oferir-vos un enllaç d'encontre,compartir i xerrar si s'escau!!!! ja!!!ja!!!
Al voltant dels nostres animals i les nostres vides!!!
UN ENLACE PARA HABLAR DE VIDA,NARANJOS,SENTIMIENTOS Y OTROS QUEHACERES.
records que han omplit aquest dia........Pere a la nostra memòria per molts anys..... va per tu, estigues on estigues (on quedem??? digues carrer i bar )
gracias de todo corazon a un hombre que baso su vida en hacer de este mundo un mundo mejor, hay una frase que te define: hay 2 tipos de hombres, los que hablan de las virtudes y los que se limitan a tenerlas
sols puc dir que gràcies...gràcies per tots el moments que has fet que foren especials, gràcies per ajudar-me a ser millor persona, gràcies per fer allò que sols tu podies fer... educar amb valors i paraules...mai t'oblidaré
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.
Te teniamos en el pedestal de la onestidad y el buen ejemplo. Ahora ya no te tengo envidia, pero te me acordare de ti siempre que tenga que relacionarme con algun enemigo, por que en verdad fuiste mi maestro. Gracias Pere.
quiero pensar que todo es una pesadilla, que despertare y seguiras estando con nosotros,has dejado un vacio imposible de llenar y un dolor imposible de curar.
gracias pere por ser el mejor amigo compañero y mentor que he podido conocer y apreciar bon dia pere despedindose con cariño dende a sua terra nunca te esquecerei
no m'acostume a no tindr't, a vore passar els dies sense que estigues al nostre costat, de dia et pense i de nit et somie. Per, amic ,company, MESTRE....ens has deixat un buit que serà dificil d'emplenar. Continuament busque la lluna per veure't reflexada en ella i pense que tot açò es un malson, un miratge de la meva ment que juga en un pobre cor destrossat per no voret. Que tots els vents t'acompanyen en aquest últim viatge.Fins sempre Xulo. Pau Plana
Pere...amic!No hi ha dia que no et recorde, no hi ha dia que no t'anyore,no hi ha dia que no estigues en la meua ment.Ens han quedat tantes coses per fer, tantes xarrades, tantes coses que contar i que contarme que mapenedeix de no havero fet abans.Desitjaria poder voret per última vegada per dirte tot el que senc i per abraçarte, sols per última vegada pero hem tinc que conformar en recordarte i recordar les teves ensenyanses com a GRAN MESTRE i com a GRAN AMIC,tot el que he apres heu porte molt dintre meu.VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR,el Dilluns amb aquell vent deixares constancia de que TU estaves alli, amb nosaltres.GRACIES X TOT!!!T'ESTIME. Amparo Mendieta
He de demanar-te perdó allà on estas.M'havia enganyat,confós.Et vaig demanar uns favors que no van poder ser complerts però despres per una altra via insospitada vas intervindre en els límits de la llei i vam rebre molt més que abans. Moltes gràcies per la teva soltura,energia,decisió i efectivitat resolutiva!
Pere sols tinc paraules d'agraiment,sentiments,imatges i paraules que el temps no esborra; no hi ha dia i nit que no estigen en la meva ment,GRACIES fins sempre, T'ESTIME MESTRE,AMIC.... Salut!!! Angeles Hernandez
Trobe que seria important organitzar algun tipus de plataforma estable que mantinguera l'esperit de treball de persones com Pere.Un premi social,una fundació,unes jornades,uns encontres,treballs de solidaritat,una publicació,premiar totes les persones que com Pere han fet de la INTERVENCIÓ SOCIAL UN GRAN MODEL DE VIDA. Mireu que us sembla
Així només, em deixo que tu em deixis; només així, et deixo que ara em deixis. Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre i un núvol blanc, penjat d'alguna branca. Molt blanca...
El teu viatge inesperat ens ha deixat un buit molt gran.
Pere, Jo sé que estas viu. Més viu que mai, ja que ara tens Vida Eterna. Tots els que l’estimàvem ací, en este món, hem plorat i hem pregat a Deu per tu... Ara tu, com un bon Àngel, des d'allà, el cel, prega a Deu per tots nosaltres, en especial per Carme, Pau, Quico i Marc...
Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Tantes coses per recordar, tantes coses que han quedat per dir, amb la teua presencia tan prop i el teu comiat tan difícil d'assumir, em quede amb tot el que aprés, em quede amb tot el que si hem dit, amb les hores que hem passat tots, amb els moments que mai quedaran en l'oblit. Sonia Álvarez
Teniem un cafenet pendent per a parlar de les pràctiques...no ha pogut ser...sols vuic donar-te les gràcies perque els canvis que me vas fer han sigut per a bé, sé que hem teníes un carinyo especial...Pere, et trobem molt a faltar. Sara
M´ha costat però ja t´escrit...no tinc paraules per descriure el que mas fet sentir...gràcies a tu he sabut apresiar els moments de la vida, i les circunstàncies que com tu hem dies "marieta tot a poc a poc, no tinges tanta presa que tot aplegara", estos 2 anys han sigut els millors anys de la meua vida, e après, e estudiat, e viatjat...però sobretot e conegut a persones a les que mai oblidare (MACYJJPH...)Y sobretot a TU, PERE, ens as deixat un buit molt gran! La gent no ho enten, as sigut el meu MESTRE però tambe as sigut el meu AMIC, un amic en que no pedría el contacte mai, perque com tu ens deies a les teues super alumnes “Sempre estare per a tot”. Esta setmana he anat al cole, quins records...m´han vingut al cap un fum de coses x les q jo l´any pasat vaig pasar, vaig coneixer a unes persones magnífiques com son les educadores, a uns profesors que s´esforçen dia a dia en els seus alumnes, i sobretot els meus xiquets i xiquetes que cada u d´ells m´ha aportat una coseta...quin dia, quin divendres mes bonic, vaig anar i tots em van reconèixer, i tots volien k em quedara... i tot aço gràcies a TU, xq sino havera segut x tu jo no avera pasat el millor any de la meua vida com a animadora. Per TU, PERE que em trac la carrera, domés per la confiaça que em tenies no et puc fallar.Com tu em deies Maria ja eres una dona, has cambiat, si Pere e cambiat xo la llàstima es que tu no estas ahi per a voreu. per a donarme consells, per animarme en la carrera...encara que se que estas tots els dies, xq t´as confertit en una estrelleta que brilla allà en el més alta, i que desde ahi ens cuidaras i ens ayudaras a tots els que et volen. PERE, GRÀCIES per TOT. T´ESTIME MARIA
Gràcies Pere, per ser com eres i sobre tot per ser una gran persona i gran mestre. Per la nostra vida com alumnes, passen molts mestres però sols pocs marquen el nostre cor i tu ets un d'aquets. Mai t'oblidarem
Pere,què puc dir-te que no sapies ja? Açí tens moltes mostres d´amor i estima.Tu et mereixes tot i més, eres i seràs un bon mestre,amic i pare , sempre estaves disposat a ajudar a qui t´ho demanava . És per tot aixó que jo també volia agraïr-te els bons moments que hem passat .És cert que mai t´oblidarem perque per a nosaltres encara estàs viu.Un abraç molt fort a tú i a la teua familia. Pau.
Espere que no es moleste la persona que escrigué açò, pero es adient que ho pose ací:
bona nit pere te quiero decir muchas cosas
pere tu no solo nos enseñabas; a mi me inspirabas; tu llegabas a clase (siempre con esa actitud chulesca tan tuya, melenita de farruquito y todo), nos bajabas a la cafeteria y entre el humo de tus ducados cambiabas el mundo. porque todos alli sabiamos ya lo que era blanco y negro desde pequeños,hasta que tu con esa sonrisa de picaro nos mostrabas que para aquel podia ser gris y para el otro morado y que si lo pensabamos bien, todo lo que ya sabiamos lo podiamos tener mal aprendido, que veniamos con prejuicios tatuados y que a lo mejor no eramos tan progres como nos creiamos, que siempre se podia llegar un poco mas alla si pensabamos por un momento como la otra persona. si es que hasta daban ganas de estudiar y de hacer cosas, de analizarnos primero a nosotros, de saber un poco mas, de leer mas, de movernos un poco mas, de actuar, de reir, de llorar, escribir, investigar, pensar, de hacer las cosas bien y de seguir adelante. No quedarnos nunca con lo primero y llegar al fondo de todo contigo siempre pude hablar de todo ; y sabes que me hizo falta, sabias callarte mientras parloteaba y arreglarlo con una palabra, por que te preocupabas por todos y cada uno tu no fuiste mi profesor, fuiste mi amigo y aunque puede parecer exagerado eras casi como mi padre, en esos dias malos cuando hablamos de como va el mundo y me desespero sola hasta que dice , calma, siempre se puede hacer algo y si no se puede no vale la pena preocuparse mas ni siquiera seria animadora de no ser por ti, sali de ahi pensando que todos los profesores serian como tu y eres unico pere, unico diferente irrepetible y terriblemente maravilloso
pere tu eres el mejor maestro que he tenido nunca, y siento mucho de verdad que todos los que se matriculen ahora se lo vayan a perder por que eso es una experiencia increible y no el puenting; aunque seguro que todos tus alumnos haran lo que puedan por imitarte y quiza entre todos algun dia te lleguemos a la suela del zapato como persona
te voy a echar de menos pere, como se echa de menos las cosas buenas, con morriña de buena gallega que sigue sin saber si sube o si baja pero que gracias a ti ya sabe en que escalon esta ahora y tiene mas armas con las que decidir si subir o bajar
por que despues de todo solo me queda darte las gracias por que por desgracia gente como tu no aparece todos los dias (mira que tuve que caer en gandia para encontrarte)y es un inmenso orgullo haber podido ser tu alumna y lo digo con la boca llena de palabras hermosas y una gran sonrisa ya que las cosas asi son por las que vale la pena seguir todos los dias y cuando algo no me guste solo tendre que pensar en lo que me enseñaste para empezar a mejorarlo gracias pere gracies per tot
Tuve la suerte de conocerte y aprender de ti, pero la desgracia de ocupar mi tiempo en cosas vacias que me impidieron disfrutarte mas. Ahora me doy cuenta de lo importante que es aprovechar el tiempo y emplearlo en cosas útiles, otro tema sería que es útil para una u otra persona, lo cual nos daría para una conversación larga y tendida. Ya se que nunca leeras esto pero a 4000Km de España es la única forma que encuentro de aliviar este dolor y desahogarme, las lágrimas no son suficientes como yo nunca lo fuí. Tengo gran parte del material de la asignatura en casa, textos que escribia porque tu me inspirabas, nunca antes habia sentido el placer de escribir, escribirme a mi misma como ahora, escribirle a otros como ahora, o escribirle al mundo como ahora, cosas que me hubiese escantado que leyeras y que guardaba para el próximo año. Recuerdo el texto del rosal...lo escribí...aunque nunca te lo di...al final tambien moría Solo hace mes y medio que llegué a Turquia y es la segunda vez que me dan una noticia de este tipo, no se que es mejor si estar lejos para aliviar el dolor mas rápido o estar cerca para apoyar y que te apoyen, con los tuyos Supongo que poco mas queda por decir, todo un placer haberte conocido, esta es mi humilde y triste forma de despedirme pero no encuentro otra mejor, te hecharé mucho de menos hoy he perdido una musa, pero hay cosas que nunca mueren. Dicen que mientras vivas en el recuerdo o la mente de alguien tu espiritu sigue vivo, asi que tu viviras por mucho tiempo pues somos muchos los que viviremos hasta el final de nuestros dias con tu recuerdo, sinceramente el haberte conocido marcó un punto de inflexión en mi visión del mundo y esa es una huella que nunca olvidaré hasta siempre t'estime
ufff nose por dodne empezar porque aun no me lo creo... Pere estas todos los dias en nuestro recuerdo en lo que fuistes, en las palbars que tanto nos han marcado, en la manera de vivir la vida y la forma que tenias de transmitirla..... has sido un gran Maestro xo sobretodo un gran Amigo. siempre me decias que estarias conmigo para todo lo has hecho y estare agradecida. gracias a ti e aprendido lo que es la humildad,lo que es disfrutar de una gran proyecto y sobreetodo tu fuistes el que me impulsaste a estudiar esta carrera tan bonita y sabes que lo hare y me la sacaré como tu decias... Marta eres autentica y sempre podras en tot perque eres un todoterreno!!! pues al final me lo e creido y voy a poder con todo!!!! me a costado escribirte porque eres tan especial para mi que por mucho que te diga palabras tu mas que nadie sabes que con una simple mirada te lo decia todo. la vida es muy puta y siemrpe se lleva los mejores xoo me kedo en que siempre que miro el cielo y veo la luna llena se que eres tu xq cada dia te recuerdo.... Pere Inza gran amigo gran maestro. SEMPRE EN MI MARTA
EN L'ESTANY DELS SILENCIS Inexorable pase per la Carretera general de Bellreguard. Gire a l'esquerre i veig el teu lloc de repós. estas en les nostres vides. En la petjada de cada dia. En els ulls de poeta. En els versos de la Marxuquera en les foto de jove de l'album familiar En el dinar de nadal vora el mar en el retolador amb el teu nom que està en el "calabozo" davant l'ordinador, sense estrenar. Vius en elsm detallets de cada dia i oneja el teu esperit acompanyant. Els que pensem que l'eternitat és possible et sentir per ahi rodant, rondinant.... gràcies
Estimat Pere! Hui fa tretze anys que va morir el meu pare.Ens va deixar com un pardalet.Sense molestar.Va eixir volant cap el destí més gran i únic. Aquest matí,quan parlaven en casa,em parlat de tu,de tots els Pere,Pepe,Miguel,Carlos,Xabier,Jose Vicente Riera,Xanti,Antxoni,Segunda,Vicente Enrique,Xaro... Quantes persones ens han acompanyat!Ens hem construït amb ells,estan en la seva eternitat acompanyant-nos.Així ho senc jo. Quantes gràcies us hem de donar per les vostres bronques,cabuderies,comentaris,mirades,discussions,queixes,esperances... Viviu en nosaltres per sempre. Hui anem a sentar-nos tots els anys a una església amb un rector diferent però amb una mateixa voluntat:seguir tenint-nos en les nostres vides.Allí quan recorden els vostres noms encara que no els diguen volaran pels nostres cors,per les nostres venes,per les nostres mars,per les nostres terres,pels nostres anhels,pels nostres silencis.. Una llàgrima ens baixarà i el cort es quedarà corprés!Tots els perques ens vindran i uns estima molt gran volarà des del Moncayo als penyassegats de Moraira,des de Jaizquibel al Montgó!!
Et busque contínuament des d'aquell diumenge etern!
Et busque explorant les teues caixes i caixetes de fusta on amagaves els teus tresors; la pedreta de riu, la petxina, la pipa de ton pare, les oracions de ta mare, la postal de l'amic...
Et busque en l'olor de la teua roba suspesa en el temps esperant el teu retorn.
Et busque escoltant a Brel i llegint les traduccions que feres de les seues cançons que en parlen tant del teu sentir... i eixe disc que en regalares en coneixer-nos del Toti Soler; "voldria anar amb tu de camí amiga callada... voldria saber si estic trist només d'esperança.. voldria saber si es fan vells dreceres i marges... voldria saber si és etern el temps que ara pasa".
Et busque en les fotografies dels dos al llarg d'aquestos 27 anys; la teua mirada amb la meua, la meua mirada en la teua.
Et busque a tu en els teus fills; els teus ulls, els llavis (oh! els llavis), les mans, el gest, la forma de ser, les teues lletanies predilectes: sempre... mai... res... tot... el teu abraç.
En senc moriri d'enyor de la teua presència!
Et busque en els teus quaderns, escrits en tinta de pluma, plens de lletres de cançons, de poemes i d'escrits personals dirigits a mi, al teu tu més íntim. Contestacions a súpliques fetes per mi, autoafirmacions, sentiments de dolor, de tristesa, de soletat, propostes concretes per ser millor, per ser feliç, declaracions d'amor i súpliques.
Necessite pensar que ens retrobarem, o que al menys un dia les teues cendres s'ajuntaran amb les meues per ser tot dos pols enamorat, pols d'estreles... i que part de nosaltres tornarem al nostre mar del Cap de Sant Antoni i de Formentera.
Vull que sàpiques que t'estime amb tots els significats que pot tindre la paraula AMOR d'un esser humà cap un altre: desig, passió, compassió, aceptació, respecte, leialtat, compromís, admiració, gratitut, perdó i desig de ser perdonada i molta, molta tendresa.
En senc tremendament conmoguda fins les arrels i tremole totalment nua en aquest instant etern davant d'aquest coneixement de l'amor. En sens, ho saps, amor meu?
Cuántos dias,cuántas noches. ¿cuánto tiempo ha pasado desde que te marchaste? Me has dicho que éste serà el último viaje. Para nuestrso desgarrados corazones éste será el último naufragio. "En primavera verás,estaré de vuelta, La primavera es hermosa para hablar de amor, Iremos Juntos a ver los jardines florecidos Y deambularemos por las calles de París"
Pere, em costa molt escriure't aquestes paraules, mentrestant escolte la cançó "ne me quitte pas" de Jacques Brel. Dintre de poc farà 3 mesos que ja no estás, i se'm fa dur pensar amb tu dia i nit i saber que ja no et tornaré a veure, ni escoltaré la teua veu que inspiraba sabiduría i belles paraules que mai oblidaré. Els dies de lluna plena, la mire hipnotitzada i recorde quan en classe ens preguntaves "Quan és lluna plena?" i ningú responia... Mai oblidaré el dia que em donares un abraç, ni el dia de l'accident, ni el dia que em digueres que estudiara psicologia. Per a mi has segut un professor i un amic excel·lents, has aconseguit fer-te un lloc al meu cor que t'estima i et troba a faltar.
Cada nit de lluna plena mira-la, jo també ho faré. Serà el nostre punt d'encontre.
Mig any Pere fa que ten vas anar. Al meu record continues, al meu cor perdures, a les meves accions estas present i a la meva vida estas vivent. Et trobe molt en falta. T'estime
Demà fa sis mesos que te'n anares molt llunt, pero físicament, perque ui per ui estàs en els meus pensaments tots el dies, les teues paraules les tinc molt present i fan que dia a dia vega el mon que tu me ensenyares... Gràcies Pere.
Quantes coses han passat des que t'has anat! No tinc paraules per dir el que significa la teva veu en la meva vida. M'acompanyes igual que genís,que Fernando,que José Vicente,que Carles.. Ara han passat coses molt positives però rés en fa canviar de veure que ens cal tocar terra,la caixeta amb la sorra de Bellreguard,companya silenciosa. ha caigut l'arena per dintre del cotxe, per la maleta... Moltes gràcies. Entrar en aquest espi és anar al calaix més íntim meu, Qué boniques les paraules de "la teva xica"! Són un milacre de la vida!
Necessite recuperar el silenci. El ritme pausat. Acabar hui el dia pròxim a tú. No sé per qué! Tal volta siga un deute,o un enllaç! Millor crec qué és un enllaç entre la vida,l'alegria,la passió,la poesia i sempre l'immens mar.Amb lespititualitat més fonda! Posar unes paraules en aquesta entrada i deixar-me dur per la calor de la vesprada i seguir caminant pròxim als teus!
Dos dies m'he trobat al teu fill en el tren anant cap a valència...kin sospir que pege..et apreix tant a tu...el vec, l'observe...i no es pot negar k ets igual que tu...em recorda el teu caminar, els teus llavis, el teu cabell...m'agradaria parlar-li, dir-li qui sóc, que em contara coses...però no puc... Gràcies pere, gracies per fer que me'l tropesse, gracies per ayudar-me en aquests moments que estic pasant, xk se que on estigues estas ayudanme, gracies per poder voret aquell 15 de setembre en l'institut, que deixares el que estaves fent per fer una xarredeta amb les teues alumnes. Perdonam per no anar a voret, desde fara uns mesos que no et faig una visiteta, però molt prompte, domés puga te la fare... Sempre m'enrecorde d'aquell mestre que confiava en mi. T'estime.MMF
En uns dies farà 1 any que vaig rebre tan mala notícia. Pere, encara se'm posen els ulls plorosos, se m'accelera el cor i els nervits s'apoderen de mi quan et pense...
Em vas dir que t'avisara, ja duc sense fumar 2 anys i 2 mesos.
Ens vegem esta nit en somnis i ens prenem una cervesseta...
Hui les llàgrimes de la pluja cauen per les finestres. el vent corre per amagar-se en les fulles. Tots pensem en tu i et recordem... pensem en tu i en tot allò que ens falta per dir-te, per fer. pensem en els dies que poguérem gaudir de les teues paraules, del teu ser, de la teua veu. La teua veu, soroll que representa tota la teua persona, soroll que resumix tot tu. Rabia, impotència per no poder vore't, son sentiments que tots junts compartim, i amb ells dos van acompanyats la tristesa i l'estima , estima profunda i que mai s'oblida...la paraula gràcies, es una paraula ridícula per fer-te transmetre tot el que sentim, però es el que mes s'acosta per agrair-te tots el que has fet per cada un de nosaltres... Un any desprès i encara et trobe per tots els llocs, no pots imaginar com estas al voltant de tot... feres be la teu feina, perquè cada un del passos que fem representen les teues bones ensenyances. Esperant un missatge teu o alguna trucada de equivocació que faja despertar de este mal son... et esperaré, mentres tant gaudi-re de este món que tu veies en altres ulls.
Los lugares idénticos parecen, las cosas como antes, más él no está, ni la luz, ni las hojas, y en esta calma hacia el final de año, llevas la soledad por toda compañía.
Es grato errar afuera, ir con tu sombra, recordando lo pasado tan cerca en lo presente, crecida y su flor sin tiempo. ¿ Es esta soledad si así está llena?
El mediodia ahora, con su cielo que se acerca velado al río de aguas ciegas, vuelve hacia ti la historia, íntimo y silencioso como un libro.
En su sosiego crees que una forma ligera se encamina dulcemente a tu lado, como el amigo aquel, cuando las hojas y la luz, luego idas con él mismo.
Le llamas ido, y no semeja su vida, transcurriendo a la distancia, espectro de la mente hoy, sino vida en la tuya, entre estas cosas que le vieron contigo.
Negado a tu deseo, hallas entonces, que si tocas tu mano es como su mano, que si miran tus ojos con sus ojos, y tu amor en ti mismo tiene cuando le dio y en él perdiera.
No le busques afuera. El ya no puede ser distinto de ti, ni tú tampoco ser distinto de él: unidos vaís, formando un solo ser de dos impulsos, como al pájaro solo hacen dos alas.
Volia pensar que tot havia estat un somni, que qualsevol dia et voria entrar per la porta o ens trobariem fent-mos la cerveseta; però aquest malson ja dura massa... Comença un nou any sense que estigues ací i cada dia trobe a faltar mes a l'amic i company. Allà on estigues,salut Pere.
Hui 7 de Novembre fa dos anys, fa dos anys que t'en vas anar, que ens vas deixar, que en cos present no estas però dins del meu cor i de moooltes altres persones si, ja que has segut una gran persona, un gran professor, ens as ajudat sempre, ens has fet riure, plorar, enrabiar-nos en aquelles nits d'examens per resoldre, aquelles preguntes que no li trobavem sentit, que no sabiem per on tirar, però tu sols volies que plasmarem el que pensavem, el que sentiem, que expressarem conforme som...Ara li trobe sentit a moltes de les paraules "extranyes" que fa 5 anys no li'ls trobava, si fa 5 anys que estavem en els aularis del "Veles e Vents" coneguent gent (de qual tinc grans amics/es), lluitant per un sommni que ara s'esta complint, com tu em vas dir un dia... "tu pot marieta", aprenent coses noves, fent grans projectes i sobretot...vaig conèixer a GRANS PROFESSORS, que sempre m'enrecorde d'ells i se'm fa la sonrisa de par en par, però també m'enrecorde mooolt de tu, Pere, has deixat un gran buit, en la teua familia, en els teus amics, i sobretot en els teus alumnes que tan han aprés de tu.GRACIES PER TOT. SEMPRE et recordare, ja que formes part de les meues estre.letes que des de allà dalt estan cuidan-me. muaaaaa
records que han omplit aquest dia........Pere a
ResponEliminala nostra memòria per molts anys..... va per tu, estigues on estigues
(on quedem??? digues carrer i bar )
Todavia no me lo creo...que putada Pere!!
ResponEliminaGracias por todo!
gracias de todo corazon a un hombre que baso su vida en hacer de este mundo un mundo mejor, hay una frase que te define: hay 2 tipos de hombres, los que hablan de las virtudes y los que se limitan a tenerlas
ResponEliminaEs un perduda molt gran! Encara no meu crec...
ResponEliminasols puc dir que gràcies...gràcies per tots el moments que has fet que foren especials, gràcies per ajudar-me a ser millor persona, gràcies per fer allò que sols tu podies fer... educar amb valors i paraules...mai t'oblidaré
ResponEliminaVeles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Pere Salut!
Te teniamos en el pedestal de la onestidad y el buen ejemplo. Ahora ya no te tengo envidia, pero te me acordare de ti siempre que tenga que relacionarme con algun enemigo, por que en verdad fuiste mi maestro.
ResponEliminaGracias Pere.
Que pronto te has ido...y con el trabajo que teniamos por delante. Que jodido me dejas.
ResponEliminaHasta pronto amigo.
quiero pensar que todo es una pesadilla, que despertare y seguiras estando con nosotros,has dejado un vacio imposible de llenar y un dolor imposible de curar.
ResponEliminaUn record entranyable per al amic Pere Inza.
ResponEliminaUn bon got de vi,
un sonriure descarat,
una cançó amb o sense trellat,
en fi.
Una jugada del destí.
Jaume Faus I Fornes
gracias pere por ser el mejor amigo compañero y mentor que he podido conocer y apreciar
ResponEliminabon dia pere despedindose con cariño dende a sua terra nunca te esquecerei
Tantes coses m'han quedat per dir-te, em rebel·le per tants moments que no he estat amb tu creient que sempre hi haurà temps. Sempre et voldré germà..
ResponEliminam'he quedat sense cap paraula!!
ResponEliminaJosep
no m'acostume a no tindr't, a vore passar els dies sense que estigues al nostre costat, de dia et pense i de nit et somie.
ResponEliminaPer, amic ,company, MESTRE....ens has deixat un buit que serà dificil d'emplenar. Continuament busque la lluna per veure't reflexada en ella i pense que tot açò es un malson, un miratge de la meva ment que juga en un pobre cor destrossat per no voret. Que tots els vents t'acompanyen en aquest últim viatge.Fins sempre Xulo.
Pau Plana
Pere...amic!No hi ha dia que no et recorde, no hi ha dia que no t'anyore,no hi ha dia que no estigues en la meua ment.Ens han quedat tantes coses per fer, tantes xarrades, tantes coses que contar i que contarme que mapenedeix de no havero fet abans.Desitjaria poder voret per última vegada per dirte tot el que senc i per abraçarte, sols per última vegada pero hem tinc que conformar en recordarte i recordar les teves ensenyanses com a GRAN MESTRE i com a GRAN AMIC,tot el que he apres heu porte molt dintre meu.VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR,el Dilluns amb aquell vent deixares constancia de que TU estaves alli, amb nosaltres.GRACIES X TOT!!!T'ESTIME. Amparo Mendieta
ResponEliminaHe de demanar-te perdó allà on estas.M'havia enganyat,confós.Et vaig demanar uns favors que no van poder ser complerts però despres per una altra via insospitada vas intervindre en els límits de la llei i vam rebre molt més que abans.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva soltura,energia,decisió i efectivitat resolutiva!
Pere sols tinc paraules d'agraiment,sentiments,imatges i paraules que el temps no esborra; no hi ha dia i nit que no estigen en la meva ment,GRACIES fins sempre, T'ESTIME MESTRE,AMIC....
ResponEliminaSalut!!!
Angeles Hernandez
Trobe que seria important organitzar algun tipus de plataforma estable que mantinguera l'esperit de treball de persones com Pere.Un premi social,una fundació,unes jornades,uns encontres,treballs de solidaritat,una publicació,premiar totes les persones que com Pere han fet de la INTERVENCIÓ SOCIAL UN GRAN MODEL DE VIDA.
ResponEliminaMireu que us sembla
Ara que el silenci ens empeny
ResponEliminaen la gran barca de la vida
i el núvols són llum
de les parpelles eternes
del teu gust,
ara que la caldereta és al forn
en bona cassola,
i els gest són amanida de rostres,
ara que els ulls s'omplen de làgrimes quan et veig presurós,
pel camí d'eixa gran vida,
ara veig la sort que hem tingut
per tenir-te caminar tot aquest temps
al nostre costat.
TOT EL TEMPS HA ESTAT UNA SORT,TA CASA,LA TEVA DONA,ELS TRES FILLS,LAZ MAR...
ResponEliminaAixí només, em deixo que tu em deixis;
ResponEliminanomés així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...
El teu viatge inesperat ens ha deixat un buit molt gran.
Pere,
Jo sé que estas viu. Més viu que mai, ja que ara tens Vida Eterna. Tots els que l’estimàvem ací, en este món, hem plorat i hem pregat a Deu per tu... Ara tu, com un bon Àngel, des d'allà, el cel, prega a Deu per tots nosaltres, en especial per Carme, Pau, Quico i Marc...
Dóna'm la mà
ResponEliminaper fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Martí i Pol
Tantes coses per recordar,
ResponEliminatantes coses que han quedat per dir,
amb la teua presencia tan prop
i el teu comiat tan difícil d'assumir,
em quede amb tot el que aprés,
em quede amb tot el que si hem dit,
amb les hores que hem passat tots,
amb els moments que mai quedaran en l'oblit.
Sonia Álvarez
Teniem un cafenet pendent per a parlar de les pràctiques...no ha pogut ser...sols vuic donar-te les gràcies perque els canvis que me vas fer han sigut per a bé, sé que hem teníes un carinyo especial...Pere, et trobem molt a faltar. Sara
ResponEliminaM´ha costat però ja t´escrit...no tinc paraules per descriure el que mas fet sentir...gràcies a tu he sabut apresiar els moments de la vida, i les circunstàncies que com tu hem dies "marieta tot a poc a poc, no tinges tanta presa que tot aplegara", estos 2 anys han sigut els millors anys de la meua vida, e après, e estudiat, e viatjat...però sobretot e conegut a persones a les que mai oblidare (MACYJJPH...)Y sobretot a TU, PERE, ens as deixat un buit molt gran! La gent no ho enten, as sigut el meu MESTRE però tambe as sigut el meu AMIC, un amic en que no pedría el contacte mai, perque com tu ens deies a les teues super alumnes “Sempre estare per a tot”. Esta setmana he anat al cole, quins records...m´han vingut al cap un fum de coses x les q jo l´any pasat vaig pasar, vaig coneixer a unes persones magnífiques com son les educadores, a uns profesors que s´esforçen dia a dia en els seus alumnes, i sobretot els meus xiquets i xiquetes que cada u d´ells m´ha aportat una coseta...quin dia, quin divendres mes bonic, vaig anar i tots em van reconèixer, i tots volien k em quedara... i tot aço gràcies a TU, xq sino havera segut x tu jo no avera pasat el millor any de la meua vida com a animadora.
ResponEliminaPer TU, PERE que em trac la carrera, domés per la confiaça que em tenies no et puc fallar.Com tu em deies Maria ja eres una dona, has cambiat, si Pere e cambiat xo la llàstima es que tu no estas ahi per a voreu. per a donarme consells, per animarme en la carrera...encara que se que estas tots els dies, xq t´as confertit en una estrelleta que brilla allà en el més alta, i que desde ahi ens cuidaras i ens ayudaras a tots els que et volen. PERE, GRÀCIES per TOT. T´ESTIME MARIA
Gràcies Pere, per ser com eres i sobre tot per ser una gran persona i gran mestre. Per la nostra vida com alumnes, passen molts mestres però sols pocs marquen el nostre cor i tu ets un d'aquets. Mai t'oblidarem
ResponEliminaPere,què puc dir-te que no sapies ja? Açí tens moltes mostres d´amor i estima.Tu et mereixes tot i més, eres i seràs un bon mestre,amic i pare , sempre estaves disposat a ajudar a qui t´ho demanava .
ResponEliminaÉs per tot aixó que jo també volia agraïr-te els bons moments que hem passat .És cert que mai t´oblidarem perque per a nosaltres encara estàs viu.Un abraç molt fort a tú i a la teua familia.
Pau.
Espere que no es moleste la persona que escrigué açò, pero es adient que ho pose ací:
ResponEliminabona nit pere
te quiero decir muchas cosas
pere tu no solo nos enseñabas; a mi me inspirabas; tu llegabas a clase
(siempre con esa actitud chulesca tan tuya, melenita de farruquito y todo),
nos bajabas a la cafeteria y entre el humo de tus ducados cambiabas el mundo.
porque todos alli sabiamos ya lo que era blanco y negro desde pequeños,hasta
que tu con esa sonrisa de picaro nos mostrabas que para aquel podia ser gris y
para el otro morado y que si lo pensabamos bien, todo lo que ya sabiamos lo
podiamos tener mal aprendido, que veniamos con prejuicios tatuados y que a lo
mejor no eramos tan progres como nos creiamos, que siempre se podia llegar un
poco mas alla si pensabamos por un momento como la otra persona.
si es que hasta daban ganas de estudiar y de hacer cosas, de analizarnos primero
a nosotros, de saber un poco mas, de leer mas, de movernos un poco mas, de
actuar, de reir, de llorar, escribir, investigar, pensar, de hacer las cosas
bien y de seguir adelante. No quedarnos nunca con lo primero y llegar al fondo
de todo
contigo siempre pude hablar de todo ; y sabes que me hizo falta, sabias
callarte mientras parloteaba y arreglarlo con una palabra, por que te
preocupabas por todos y cada uno
tu no fuiste mi profesor, fuiste mi amigo y aunque puede parecer exagerado
eras casi como mi padre, en esos dias malos cuando hablamos de como va el
mundo y me desespero sola hasta que dice , calma, siempre se puede hacer
algo y si no se puede no vale la pena preocuparse mas
ni siquiera seria animadora de no ser por ti, sali de ahi pensando que todos los
profesores serian como tu y eres unico pere, unico diferente irrepetible y
terriblemente maravilloso
pere tu eres el mejor maestro que he tenido nunca, y siento mucho de verdad que
todos los que se matriculen ahora se lo vayan a perder por que eso es una
experiencia increible y no el puenting; aunque seguro que todos tus alumnos haran lo
que puedan por imitarte y quiza entre todos algun dia te lleguemos a la suela del
zapato como persona
te voy a echar de menos pere, como se echa de menos las cosas buenas, con morriña de
buena gallega que sigue sin saber si sube o si baja pero que gracias a ti ya sabe
en que escalon esta ahora y tiene mas armas con las que decidir si subir o bajar
por que despues de todo solo me queda darte las gracias por que por desgracia gente
como tu no aparece todos los dias (mira que tuve que caer en gandia para
encontrarte)y es un inmenso orgullo haber podido ser tu alumna y lo digo con la
boca llena de palabras hermosas y una gran sonrisa ya que las cosas asi son por las
que vale la pena seguir todos los dias y cuando algo no me guste solo tendre que
pensar en lo que me enseñaste para empezar a mejorarlo
gracias pere gracies per tot
Un altre text que cal posar:
ResponEliminaTuve la suerte de conocerte y aprender de ti, pero la desgracia de ocupar mi tiempo
en cosas vacias que me impidieron disfrutarte mas.
Ahora me doy cuenta de lo importante que es aprovechar el tiempo y emplearlo en
cosas útiles, otro tema sería que es útil para una u otra persona, lo cual nos daría
para una conversación larga y tendida.
Ya se que nunca leeras esto pero a 4000Km de España es la única forma que encuentro
de aliviar este dolor y desahogarme, las lágrimas no son suficientes como yo nunca
lo fuí.
Tengo gran parte del material de la asignatura en casa, textos que escribia porque
tu me inspirabas, nunca antes habia sentido el placer de escribir, escribirme a mi
misma como ahora, escribirle a otros como ahora, o escribirle al mundo como ahora,
cosas que me hubiese escantado que leyeras y que guardaba para el próximo año.
Recuerdo el texto del rosal...lo escribí...aunque nunca te lo di...al final tambien
moría
Solo hace mes y medio que llegué a Turquia y es la segunda vez que me dan una
noticia de este tipo, no se que es mejor si estar lejos para aliviar el dolor mas
rápido o estar cerca para apoyar y que te apoyen, con los tuyos
Supongo que poco mas queda por decir, todo un placer haberte conocido, esta es mi
humilde y triste forma de despedirme pero no encuentro otra mejor, te hecharé mucho
de menos
hoy he perdido una musa, pero hay cosas que nunca mueren. Dicen que mientras vivas
en el recuerdo o la mente de alguien tu espiritu sigue vivo, asi que tu viviras por
mucho tiempo pues somos muchos los que viviremos hasta el final de nuestros dias con
tu recuerdo, sinceramente el haberte conocido marcó un punto de inflexión en mi
visión del mundo y esa es una huella que nunca olvidaré
hasta siempre
t'estime
ufff nose por dodne empezar porque aun no me lo creo... Pere estas todos los dias en nuestro recuerdo en lo que fuistes, en las palbars que tanto nos han marcado, en la manera de vivir la vida y la forma que tenias de transmitirla..... has sido un gran Maestro xo sobretodo un gran Amigo.
ResponEliminasiempre me decias que estarias conmigo para todo lo has hecho y estare agradecida. gracias a ti e aprendido lo que es la humildad,lo que es disfrutar de una gran proyecto y sobreetodo tu fuistes el que me impulsaste a estudiar esta carrera tan bonita y sabes que lo hare y me la sacaré como tu decias... Marta eres autentica y sempre podras en tot perque eres un todoterreno!!! pues al final me lo e creido y voy a poder con todo!!!!
me a costado escribirte porque eres tan especial para mi que por mucho que te diga palabras tu mas que nadie sabes que con una simple mirada te lo decia todo.
la vida es muy puta y siemrpe se lleva los mejores xoo me kedo en que siempre que miro el cielo y veo la luna llena se que eres tu xq cada dia te recuerdo....
Pere Inza gran amigo gran maestro. SEMPRE EN MI MARTA
no saps com el trobe a faltar, s'en fa molt dur anar a treballar tots els dies, intentant fer el que m'ensenyares, t'estime.
ResponEliminaEN L'ESTANY DELS SILENCIS
ResponEliminaInexorable pase per la Carretera general de Bellreguard.
Gire a l'esquerre i veig el teu lloc de repós.
estas en les nostres vides.
En la petjada de cada dia.
En els ulls de poeta.
En els versos de la Marxuquera
en les foto de jove de l'album familiar
En el dinar de nadal vora el mar
en el retolador amb el teu nom que està en el "calabozo"
davant l'ordinador,
sense estrenar.
Vius en elsm detallets de cada dia i
oneja el teu esperit acompanyant.
Els que pensem que l'eternitat és possible
et sentir per ahi rodant,
rondinant....
gràcies
Estimat Pere!
ResponEliminaHui fa tretze anys que va morir el meu pare.Ens va deixar com un pardalet.Sense molestar.Va eixir volant cap el destí més gran i únic.
Aquest matí,quan parlaven en casa,em parlat de tu,de tots els Pere,Pepe,Miguel,Carlos,Xabier,Jose Vicente Riera,Xanti,Antxoni,Segunda,Vicente Enrique,Xaro...
Quantes persones ens han acompanyat!Ens hem construït amb ells,estan en la seva eternitat acompanyant-nos.Així ho senc jo.
Quantes gràcies us hem de donar per les vostres bronques,cabuderies,comentaris,mirades,discussions,queixes,esperances...
Viviu en nosaltres per sempre.
Hui anem a sentar-nos tots els anys a una església amb un rector diferent però amb una mateixa voluntat:seguir tenint-nos en les nostres vides.Allí quan recorden els vostres noms encara que no els diguen volaran pels nostres cors,per les nostres venes,per les nostres mars,per les nostres terres,pels nostres anhels,pels nostres silencis..
Una llàgrima ens baixarà i el cort es quedarà corprés!Tots els perques ens vindran i uns estima molt gran volarà des del Moncayo als penyassegats de Moraira,des de Jaizquibel al Montgó!!
Et busque contínuament des d'aquell diumenge etern!
ResponEliminaEt busque explorant les teues caixes i caixetes de fusta on amagaves els teus tresors; la pedreta de riu, la petxina, la pipa de ton pare, les oracions de ta mare, la postal de l'amic...
Et busque en l'olor de la teua roba suspesa en el temps esperant el teu retorn.
Et busque escoltant a Brel i llegint les traduccions que feres de les seues cançons que en parlen tant del teu sentir... i eixe disc que en regalares en coneixer-nos del Toti Soler; "voldria anar amb tu de camí amiga callada... voldria saber si estic trist només d'esperança.. voldria saber si es fan vells dreceres i marges... voldria saber si és etern el temps que ara pasa".
Et busque en les fotografies dels dos al llarg d'aquestos 27 anys; la teua mirada amb la meua, la meua mirada en la teua.
Et busque a tu en els teus fills; els teus ulls, els llavis (oh! els llavis), les mans, el gest, la forma de ser, les teues lletanies predilectes: sempre... mai... res... tot... el teu abraç.
En senc moriri d'enyor de la teua presència!
Et busque en els teus quaderns, escrits en tinta de pluma, plens de lletres de cançons, de poemes i d'escrits personals dirigits a mi, al teu tu més íntim. Contestacions a súpliques fetes per mi, autoafirmacions, sentiments de dolor, de tristesa, de soletat, propostes concretes per ser millor, per ser feliç, declaracions d'amor i súpliques.
Necessite pensar que ens retrobarem, o que al menys un dia les teues cendres s'ajuntaran amb les meues per ser tot dos pols enamorat, pols d'estreles... i que part de nosaltres tornarem al nostre mar del Cap de Sant Antoni i de Formentera.
Vull que sàpiques que t'estime amb tots els significats que pot tindre la paraula AMOR d'un esser humà cap un altre: desig, passió, compassió, aceptació, respecte, leialtat, compromís, admiració, gratitut, perdó i desig de ser perdonada i molta, molta tendresa.
En senc tremendament conmoguda fins les arrels i tremole totalment nua en aquest instant etern davant d'aquest coneixement de l'amor. En sens, ho saps, amor meu?
Amb tu, sense tu, Pere
La teua xica... la teua dona
Cuántos dias,cuántas noches.
ResponElimina¿cuánto tiempo ha pasado desde que te marchaste?
Me has dicho que éste serà el último viaje.
Para nuestrso desgarrados corazones éste será el último naufragio.
"En primavera verás,estaré de vuelta,
La primavera es hermosa para hablar de amor,
Iremos Juntos a ver los jardines florecidos
Y deambularemos por las calles de París"
Trobe que seria molt bonic pensar alguna fórmula per construir i crear i recrear en base als bons sentiments que ha mogut la seva persona.
ResponEliminaPere, em costa molt escriure't aquestes paraules, mentrestant escolte la cançó "ne me quitte pas" de Jacques Brel.
ResponEliminaDintre de poc farà 3 mesos que ja no estás, i se'm fa dur pensar amb tu dia i nit i saber que ja no et tornaré a veure, ni escoltaré la teua veu que inspiraba sabiduría i belles paraules que mai oblidaré.
Els dies de lluna plena, la mire hipnotitzada i recorde quan en classe ens preguntaves "Quan és lluna plena?" i ningú responia...
Mai oblidaré el dia que em donares un abraç, ni el dia de l'accident, ni el dia que em digueres que estudiara psicologia.
Per a mi has segut un professor i un amic excel·lents, has aconseguit fer-te un lloc al meu cor que t'estima i et troba a faltar.
Cada nit de lluna plena mira-la, jo també ho faré. Serà el nostre punt d'encontre.
Sempre viu, encara que ausent.
Salut!
Pere...
Carolina Fayos
Et dedique aquesta cançó...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=q7DBoiyBoJ8
Avui,
ResponEliminaquatre mesos buscant-te.
Quatre mesos mirant el meu telèfon.
Quatre mesos recordant instants
recordant records que ara tenen pols.
Quatre mesos a la deriva.
I el teu vaixell? Treu-lo de port
Que la vintixca
un huracà
o “la nada”
se’l porte
Veure-ho em dol.
El dol de la teva absència
El dol d’un dol silenciós
Maleïts quatre mesos
Maleït set de Novembre
Quatre anys, quatre mesos.
Mona Lys-a
Mig any Pere fa que ten vas anar.
ResponEliminaAl meu record continues,
al meu cor perdures,
a les meves accions estas present
i a la meva vida estas vivent.
Et trobe molt en falta.
T'estime
Demà fa sis mesos que te'n anares molt llunt, pero físicament, perque ui per ui estàs en els meus pensaments tots el dies, les teues paraules les tinc molt present i fan que dia a dia vega el mon que tu me ensenyares...
ResponEliminaGràcies Pere.
Pere, volia dir-te que m'agrada molt la carrera i estic molt contenta.
ResponEliminaSempre et pense.
http://www.youtube.com/watch?v=agbbVn36Ruc
Salut! i una copeta de vi...
Quantes coses han passat des que t'has anat!
ResponEliminaNo tinc paraules per dir el que significa la teva veu en la meva vida.
M'acompanyes igual que genís,que Fernando,que José Vicente,que Carles..
Ara han passat coses molt positives però rés en fa canviar de veure que ens cal tocar terra,la caixeta amb la sorra de Bellreguard,companya silenciosa.
ha caigut l'arena per dintre del cotxe, per la maleta...
Moltes gràcies.
Entrar en aquest espi és anar al calaix més íntim meu,
Qué boniques les paraules de "la teva xica"!
Són un milacre de la vida!
aquest espai em dóna la possibilitt de retrobar-te en les paraules!
ResponEliminamoltes gràcies
Necessite recuperar el silenci.
ResponEliminaEl ritme pausat.
Acabar hui el dia pròxim a tú.
No sé per qué!
Tal volta siga un deute,o un enllaç!
Millor crec qué és un enllaç entre la vida,l'alegria,la passió,la poesia i sempre l'immens mar.Amb lespititualitat més fonda!
Posar unes paraules en aquesta entrada i deixar-me dur per la calor de la vesprada i seguir caminant pròxim als teus!
No me quitte pas...
ResponEliminaDos dies m'he trobat al teu fill en el tren anant cap a valència...kin sospir que pege..et apreix tant a tu...el vec, l'observe...i no es pot negar k ets igual que tu...em recorda el teu caminar, els teus llavis, el teu cabell...m'agradaria parlar-li, dir-li qui sóc, que em contara coses...però no puc...
ResponEliminaGràcies pere, gracies per fer que me'l tropesse, gracies per ayudar-me en aquests moments que estic pasant, xk se que on estigues estas ayudanme, gracies per poder voret aquell 15 de setembre en l'institut, que deixares el que estaves fent per fer una xarredeta amb les teues alumnes.
Perdonam per no anar a voret, desde fara uns mesos que no et faig una visiteta, però molt prompte, domés puga te la fare...
Sempre m'enrecorde d'aquell mestre que confiava en mi.
T'estime.MMF
En uns dies farà 1 any que vaig rebre tan mala notícia. Pere, encara se'm posen els ulls plorosos, se m'accelera el cor i els nervits s'apoderen de mi quan et pense...
ResponEliminaEm vas dir que t'avisara, ja duc sense fumar 2 anys i 2 mesos.
Ens vegem esta nit en somnis i ens prenem una cervesseta...
Salut!!!
Hui les llàgrimes de la pluja cauen per les finestres.
ResponEliminael vent corre per amagar-se en les fulles.
Tots pensem en tu i et recordem...
pensem en tu i en tot allò que ens falta per dir-te, per fer.
pensem en els dies que poguérem gaudir de les teues paraules, del teu ser, de la teua veu.
La teua veu, soroll que representa tota la teua persona, soroll que resumix tot tu.
Rabia, impotència per no poder vore't, son sentiments que tots junts compartim, i amb ells dos van acompanyats la tristesa i l'estima , estima profunda i que mai s'oblida...la paraula gràcies, es una paraula ridícula per fer-te transmetre tot el que sentim, però es el que mes s'acosta per agrair-te tots el que has fet per cada un de nosaltres...
Un any desprès i encara et trobe per tots els llocs, no pots imaginar com estas al voltant de tot... feres be la teu feina, perquè cada un del passos que fem representen les teues bones ensenyances.
Esperant un missatge teu o alguna trucada de equivocació que faja despertar de este mal son...
et esperaré, mentres tant gaudi-re de este món que tu veies en altres ulls.
Per sempre Pere. T'estime.
Salut!
EL AMIGO
ResponEliminaLos lugares idénticos parecen,
las cosas como antes,
más él no está, ni la luz, ni las hojas,
y en esta calma hacia el final de año,
llevas la soledad por toda compañía.
Es grato errar afuera,
ir con tu sombra, recordando
lo pasado tan cerca en lo presente,
crecida y su flor sin tiempo.
¿ Es esta soledad si así está llena?
El mediodia ahora, con su cielo
que se acerca velado
al río de aguas ciegas,
vuelve hacia ti la historia,
íntimo y silencioso como un libro.
En su sosiego crees
que una forma ligera se encamina
dulcemente a tu lado,
como el amigo aquel, cuando las hojas
y la luz, luego idas con él mismo.
Le llamas ido, y no semeja
su vida, transcurriendo a la distancia,
espectro de la mente hoy,
sino vida en la tuya, entre estas cosas
que le vieron contigo.
Negado a tu deseo, hallas entonces,
que si tocas tu mano es como su mano,
que si miran tus ojos con sus ojos,
y tu amor en ti mismo
tiene cuando le dio y en él perdiera.
No le busques afuera. El ya no puede
ser distinto de ti, ni tú tampoco
ser distinto de él: unidos vaís,
formando un solo ser de dos impulsos,
como al pájaro solo hacen dos alas.
LUIS CERNUDA Vivir sin estar viviendo
Amics per sempre, Pere. Salut
Felicitats Pere!
ResponEliminaAvui farem tremolar la botella de Jack Daniels i sé que tu ens acompanayaras en la conversa.
Va per tu.
Salut!
Volia pensar que tot havia estat un somni, que qualsevol dia et voria entrar per la porta o ens trobariem fent-mos la cerveseta; però aquest malson ja dura massa...
ResponEliminaComença un nou any sense que estigues ací i cada dia trobe a faltar mes a l'amic i company.
Allà on estigues,salut Pere.
Hui 7 de Novembre fa dos anys, fa dos anys que t'en vas anar, que ens vas deixar, que en cos present no estas però dins del meu cor i de moooltes altres persones si, ja que has segut una gran persona, un gran professor, ens as ajudat sempre, ens has fet riure, plorar, enrabiar-nos en aquelles nits d'examens per resoldre, aquelles preguntes que no li trobavem sentit, que no sabiem per on tirar, però tu sols volies que plasmarem el que pensavem, el que sentiem, que expressarem conforme som...Ara li trobe sentit a moltes de les paraules "extranyes" que fa 5 anys no li'ls trobava, si fa 5 anys que estavem en els aularis del "Veles e Vents" coneguent gent (de qual tinc grans amics/es), lluitant per un sommni que ara s'esta complint, com tu em vas dir un dia... "tu pot marieta", aprenent coses noves, fent grans projectes i sobretot...vaig conèixer a GRANS PROFESSORS, que sempre m'enrecorde d'ells i se'm fa la sonrisa de par en par, però també m'enrecorde mooolt de tu, Pere, has deixat un gran buit, en la teua familia, en els teus amics, i sobretot en els teus alumnes que tan han aprés de tu.GRACIES PER TOT. SEMPRE et recordare, ja que formes part de les meues estre.letes que des de allà dalt estan cuidan-me. muaaaaa
ResponEliminaVeles e vents han mos desigs complir...
ResponElimina8 anys i et recorde com el primer dia
Salut Pere!