Hi ha persones que viuen amb una por immensa.altres mitjancera,altres insignificant.aquest moment social ha fer contagiosa la por.Recorde molt,molt les paraules d'un home major que caminava per un bancal:quan més fam i crisi havia vam treballar més que mai i vam menjar poc i poc.Quan més fam havia vam tenir més fills que mai!
Quines coses en aquest dia tan simbólic!Acaba el 2011.Sempre li estaré agraït.La vida ha entrat en uns moments interessants: els cinquanta!Quina sort poder gaudir-los.Cada dia dóne gràcies per començar un nou dia,per poder enfrentar-me a les pors,per poder veure el gran goig de la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada