Els ximpanzés tenen una relació amb la mort similar a la dels humans
- • A prop del 99% de l'ADN d'aquests primats és idèntic al dels homes
- Dos ximpanzés s'alimenten al zoo de Barcelona. Foto: GUILLERMO MOLINER
BARCELONA
Científics escocesos han descobert que la relació dels ximpanzés amb la mort no difereix tant de la percepció humana com es creia fins ara. Aquesta és la conclusió a què han arribat després que un grup d'investigadors gravessin diversos ximpanzés acariciant una femella moribunda i que van fer dol durant uns quants dies després de la seva mort. En una altra investigació, s'ha pogut observar diverses femelles portant els cossos sense vida de les seves cries durant setmanes.
"Diversos fenòmens solen ser considerats com a escenaris humans no compartits amb altres espècies, com són la capacitat de raonament, habilitats lingüístiques, ús d'eines i la consciència de si mateix", ha explicat James Anderson, un dels científics de la Universitat de Stirling que va liderar un dels estudis sobre aquests simis. "Però la ciència ha donat fortes evidències que els límits entre nosaltres i altres espècies no estan tan clarament definides com molts pensaven" ha afegit.
En el primer estudi, els empleats del parc escocès de Stirlingshire van posar càmeres de vídeo per estudiar el comportament dels primats davant la mort d'una femella de més de 50 anys denominada Pansy, que tenia una malaltia terminal. A l'entrar en coma, els científics van observar com els altres membres de la comunitat estaven més callats de l'habitual i es quedaven acariciant la femella moribunda durant les nits.
Després de la seva mort, la seva filla es va estar al costat del seu cos, malgrat que mai abans havia dormit al lloc on hi havia el cadàver. La resta del grup va evitar passar pel lloc on va morir, segons informa la BBC a la seva pàgina web.
"Forts vincles"
El segon estudi, dirigit per científics de la Universitat d'Oxford, va seguir dues femelles que vivien en llibertat als boscos Bossou de Guinea, Àfrica. Totes dues carregaven els cossos de les seves cries mortes i usaven les seves cues per espantar les mosques dels cadàvers.
"Les nostres observacions confirmen l'existència de forts vincles entre les mares i les seves cries que persisteixen, fortament, fins i tot després de la mort dels fills”, ha explicat la doctora Dora Biro, de la Universitat d'Oxford.
Per Biro, aquests dos nous estudis ajudaran a entendre "l'evolució dels orígens de les percepcions humanes respecte a la mort" i donaran "moltes pistes sobre la forma en què els ximpanzés interpreten el món al seu voltant".
Els ximpanzés i els éssers humans comparteixen prop del 99% de l'ADN i tenen característiques tan similars que alguns científics han arribat a reclamar que els drets humans s'apliquin també als simis.
